4/5
Un llibre que comença amb un equilibri entre humil, divertit i pedant però que et resumeix o reflexiona sobre 4 idees sobre motivació que estan explicades a altres llocs però aquí d’una manera més senzilla i ràpida. Tot i ser un llibre curt, sovint trobes que està posant palla a una idea ja prou explicada i que amb no més de 20 o 30 pàgines podríem passar. De que va? De modificar, hackejar la nostra motivació. Tenir més ganes de.
Parlant de ganes, del que m’ha vingut ganes des del moment de llegir-ho és aprendre a tirar ganivets, així que si en saps i pots ensenyar-me’n, PARLEM!
Només per situar-nos, en Nick només començar ens explica això:
I wrote this book in three months while simultaneously attempting seventeen other missions, including running a startup, launching a hit iPhone app, learning to write 3,000 new Chinese words, training to attempt a four-hour marathon from scratch, learning to skateboard, helping build a successful cognitive testing website, being best man at two weddings, increasing my bench press by sixty pounds, reading twenty books, going skydiving, helping to start the Human Hacker House, learning to throw knives, dropping my 5K time by five minutes, and learning to lucid dream.
No coneixia en Piers Steel, si havia vist la seva equació… Bona part del llibre fa reflexions del que explica Steel. Una de les més importants, l’equiació de la motivació de Stell, MEVID:
Motivation = Expectancy x Value / Impulsiveness x Delay
“Combination of high Expectancy, high Value, low Impulsiveness, and low Delay to transform your motivation environment”
- Expectancy = confidence of success
- Value = how rewarding a task will be when you finish it & how fun it is when you’re doing it
- Impulsiveness = distractibility, how likely you are to put a task off and do something more pressing
- Delay = how far off the reward seems to be
L’home d’acer (😂) ha fet un llibre sencer donant voltes sobre aquesta equació, m’esperaré a opinar després d’haver-lo llegit.
Apuntarem el llibre The Procastrination Equation de Piers Steel en la llista de pendents.
Winter, vol que deixem de fer servir la clàssica tècnica SMART o SMARTER per definir objectius per la també tècnica de Piers Steel: CSI Approach (“setting Challenging, Specific, Immediate, Approach-oriented goals”). Compte, que el tema d’SMART és dels anys 80 i n’hi ha que encara ho expliquen com si fos una novetat. Doncs això, Winter ens diu que SMART és poc útil i hem d’anar al CSI Approach.
Don’t make SMART goals, use the CSI Approach. Your goals should be:
- Challenging (motivating and exciting)
- Specific (not abstract)
- Immediate (avoid long-delayed goals and focus on what you can do now)
- Approach-oriented (as opposed to avoidance goals)
Certament per més SMART que sigui un objectiu si no es excitant, si no et ve bé, és complicar aconseguir-lo… potser però això és útil per objectius d’adolescent rollo tirar ganivets, aprendre xinès, saltar amb paracaigudes o córrer una marató. Pels teus hobbies… De fet qualsevol d’aquests objectius si és prou excitant per tu, casi ja en fas prou…. Però a la vida a vegades tenim cosetes més complicades i s’han de fer encara que no siguin tan excitants. Si realment l’objectiu del que parlem és excitant per si sol, no cal ni fer SMART, ni CSI, ni històries… aquestes tècniques serveixen precisament per posar en marxa aquells objectius que no tenim clars si podrem aconseguir… Si vols deixar de fumar amb un CSI Approach no anem bé. En canvi SMART-ER pot ser una millor opció. En tot cas, més opcions i més coneixement son sempre benvinguts.
“Set CSI Approach Goals. SMART goals are out, and Challenging, Specific, Immediate, and Approach (not avoidance) goals are in. These goals should excite you (the Challenging and Approach bits). The Specific and Immediate bits help with Impulsiveness, making sure you know what you need to do at any time. I find that input goals (study ten minutes daily) tend to work better than output goals (learn ten words daily).”
Repeteix de nou el concepte de centrar-se en el camí i no en el resultat, l’objectiu és el camí, si o gaudeixes del camí el resultat difícilment és suficient. “Many goals are similar: don’t worry about winning, just ensure that you’ll keep going.” “We focused our expectancy on the process, not the result.”
Concepte, el de “Enjoy the System” que James Clear explica molt més bé en el seu espactacular llibre Atomic Habits. Buah! Que bo! Obvi, Atractiu, Senzill, Satisfactory.
Per mi l’aportació més gran del llibre, a part d’aprendre a tirar ganivets, és el Success Spiral. Certament la vida està plena d’espirals, que si els saps triar els bons et poden portar a llocs meravellosos! Un concepte senzill però que cal treballar per aconseguir-lo i mantenir-s’hi.
Ah! I interessant l’escala que fa servir per mesurar el seu propi grau de felicitat, simple però efectiva:
1: Suicidally depressed.
2: Majorly depressed or in tons of pain.
3: Frustrated or annoyed or sad or hurting or generally unhappy.
4: A little down.
5: Okay, I guess.
6: Happy.
7: Happy to the point of smiling or rocking out.
8: Excitedly happy; awesome.
9: Everything is just perfect.
10: Contender for best moment of my life.
Com sempre, moltes moltes gràcies per llegir-me!
I ja saps, si t’ha agradat, comparteix i comenta!